Parlava Eduardo Mendoza de Barcelona com la ciutat dels prodigis a la seva novel·la del mateix nom publicada el 1986. Barcelona és una ciutat que s’ha de reinventar contínuament. Grans esdeveniments com l’Exposicions del 1888 o la del 1929 van donar forma una part important de la ciutat que avui coneixem.
Fins i tot als anys setanta es comparava aquesta ciutat amb el Titànic. Com un gran transatlàntic que xocava amb un iceberg, el de la decadència i la pèrdua de pes industrial i cultural.
Barcelona no ha naufragat mai, sempre arriba a port, malgrat les crisis i els mals gestors.
Les ciutats que no gaudeixen dels privilegis de la capitalitat acaben sent víctimes de l’economia estructural, mentre que les capitals sempre tenen garantit un ritme d’inversió suficient, que generalment es retreu de les inversions a les altres ciutats.
I això passa, i ha passat, a Barcelona. Encara recordo tota la meva infància jugant al carrer, carrers sense asfaltar i els llocs com el que avui és la Ronda de Dalt, que no era més que una desgavellada carretera, que, això sí, ens servia per viure les millors aventures. O la Rambla del Carmel als anys 70, amb un cinema de barri, el Barraca, que era el nostre IMAX. O el Parc Güell, infra visitat, on les nostres aventures deixaven Neverland a l’alçada d’un avorrit i tosc manual d’enginyeria.
Tot i això als anys 80 i 90, amb la recuperació d’inversions pendents, especialment en infraestructures, aquesta ciutat va recuperar el pols (encara que va perdre una mica d’ànima). Les Olimpíades van ser aquest gran esdeveniment que va tornar a unir il·lusions i objectius.
Rondes, aeroports, nous barris van venir a posar la ciutat a la línia de sortida del nou gran negoci del segle XIX, el turisme.
El màrqueting turístic a nivell mundial amb Gaudí, el Modernisme, les Rambles, El Barri Gòtic, al capdavant, han fet de la ciutat un d’aquells llocs que cal visitar “abans de morir-se”. I és cert, cal visitar Barcelona.
Ciutat d’emprenedors, treballadors. Ciutat feta així mateix, en què els ciutadans saben veure les oportunitats de negoci, ciutat de llocs bells, de vegades ocults, ciutat per caminar, per passejar.
Ciutat multicultural, multilingüe, moderna, valenta, agitada i agitadora, Barcelona és la ciutat dels prodigis, prodigis que hi construeixen els seus habitants.