La ciutat dels prodigis

Parlava Eduardo Mendoza de Barcelona com la ciutat dels prodigis a la seva novel·la del mateix nom publicada el 1986. Barcelona és una ciutat que s’ha de reinventar contínuament. Grans esdeveniments com l’Exposicions del 1888 o la del 1929 van donar forma una part important de la ciutat que avui coneixem.

Fins i tot als anys setanta es comparava aquesta ciutat amb el Titànic. Com un gran transatlàntic que xocava amb un iceberg, el de la decadència i la pèrdua de pes industrial i cultural.

Barcelona no ha naufragat mai, sempre arriba a port, malgrat les crisis i els mals gestors.

Les ciutats que no gaudeixen dels privilegis de la capitalitat acaben sent víctimes de l’economia estructural, mentre que les capitals sempre tenen garantit un ritme d’inversió suficient, que generalment es retreu de les inversions a les altres ciutats.

I això passa, i ha passat, a Barcelona. Encara recordo tota la meva infància jugant al carrer, carrers sense asfaltar i els llocs com el que avui  és la Ronda de Dalt, que no era més que una desgavellada carretera, que, això sí, ens servia per viure les millors aventures. O la Rambla del Carmel als anys 70, amb un cinema de barri, el Barraca, que era el nostre IMAX. O el Parc Güell, infra visitat, on  les nostres aventures deixaven Neverland a l’alçada d’un avorrit i tosc manual d’enginyeria.

Tot i això als anys 80 i 90, amb la recuperació d’inversions pendents, especialment en infraestructures, aquesta ciutat va recuperar el pols (encara que va perdre una mica d’ànima). Les Olimpíades van ser aquest gran esdeveniment que va tornar a unir il·lusions i objectius.

Rondes, aeroports, nous barris van venir a posar la ciutat a la línia de sortida del nou gran negoci del segle XIX, el turisme.

El màrqueting turístic a nivell mundial amb Gaudí, el Modernisme, les Rambles, El Barri Gòtic, al capdavant, han fet de la ciutat un d’aquells llocs que cal visitar “abans de morir-se”. I és cert, cal visitar Barcelona.

Ciutat d’emprenedors, treballadors. Ciutat feta així mateix, en què els ciutadans saben veure les oportunitats de negoci, ciutat de llocs bells, de vegades ocults, ciutat per caminar, per passejar.

Ciutat multicultural, multilingüe, moderna, valenta, agitada i agitadora, Barcelona és la ciutat dels prodigis, prodigis que hi construeixen els seus habitants.

La Ciudad de los Prodigios

Hablaba Eduardo Mendoza de Barcelona como la cuidad de los prodigios en su novela del mismo nombre publicada en 1986. Barcelona es una ciudad que tiene que reinventarse continuamente. Grandes eventos como la Exposiciones de 1888 o la de 1929 dieron forma una parte importante de la ciudad que hoy conocemos.

Incluso en los años setenta se comparaba esta ciudad con el Titánic. Como un gran transatlántico que colisionaba con un iceberg, el de la decadencia y la pérdida de peso industrial y cultural.

Barcelona no ha naufragado nunca, siempre llega a puerto, a pesar de las crisis y de los malos gestores.

Las ciudades que no disfrutan de los privilegios de la capitalidad acaban siendo víctimas de la economía estructural, mientras que las capitales tienen siempre garantizado un ritmo de inversión suficiente, que generalmente se retrae de las inversiones a las otras ciudades.

Y eso ocurre, y ha ocurrido, en Barcelona. Aún recuerdo toda mi infancia jugando en la calle, calles sin asfaltar y el lugares como lo que hoy  es la Ronda de Dalt , que no era más que una destartalada carretera, que, eso sí, nos servía para vivir las mejores aventuras. O la Rambla del Carmelo en los años 70, con un cine de barrio, el Barraca, que era nuestro IMAX. O el Parque Güell, infra visitado, donde  nuestras aventuras dejaban a Neverland a la altura de un aburrido y tosco manual de ingeniería.

Sin embargo en los años 80 y 90, con la recuperación de inversiones pendientes, especialmente en infraestructuras, esta ciudad recuperó el pulso (aunque perdió algo de alma). Las Olimpiadas fueron ese gran evento que volvió a unir ilusiones y objetivos.

Rondas, aeropuertos, nuevos barrios vinieron a poner la ciudad en la línea de salida del nuevo gran negocio del siglo XIX, el turismo.

El marketing turístico a nivel mundial con Gaudí, el Modernismo, las Ramblas, El Barrio Gótico, a la cabeza, han hecho de la ciudad uno de esos lugares que hay que visitar “antes de morirse”. Y es cierto, hay que visitar Barcelona.

Ciudad de emprendedores, de trabajadores. Ciudad hecha asímisma, en la que los ciudadanos saben ver las oportunidades de negocio, ciudad de lugares bellos, a veces ocultos, ciudad para caminar, para pasear.

Ciudad multicultural, multilingüe, moderna, valiente, agitada y agitadora, Barcelona es la ciudad de los prodigios, prodigios que construyen sus habitantes.